Astrobanyoles programa diverses activitats per commemorar la 28a Setmana de la Ciència

La figura del bioquímic català Joan Oró és el fil del conductor de les activitats que es celebren del 10 al 19 de novembre en el marc de la 28a Setmana de la Ciència. I és que aquest 2023 es  commemora l’Any Oró, amb motiu del centenari del naixement d’aquesta figura destacada de la ciència.

L’entitat banyolina Astrobanyoles va organitzar dissabte una conferència sobre Joan Oró amb l’objectiu de divulgar la seva figura. L’activitat va anar a càrrec d’Enrixc Figueras, que ha realitzat una recerca exhaustiva sobre la vida de Joan Oró i congregar gairebé una quarantena de persones a la seu del Centre Excursionista de Banyoles. Durant la ponència, Figueras va posar en relleu els treballs d’aquest eminent bioquímic català, relacionats amb l’origen de la vida, les missions de la NASA Apollo i Viking i amb la seva hipòtesi que els cometes van aportar material necessari per a la vida. Nascut a Lleida, en el si d’una família de forners de ben jove va sentir-se atret pels misteris de la ciència i va començar, per exemple, a qüestionar al mateix Darwin.

Aquesta és només una de les propostes que l’entitat Astrobanyoles durà a terme en el marc de la Setmana de la Ciència. Aquest dimecres Miquel Molina ha pronunciat una xerrada d’astronomia al Casal Cívic centrada en la figura de Johannes Kepler. Demà dijous hi haurà una tarda del conte a la Biblioteca Comarcal de Banyoles amb Anna Larroy, després de la qual es farà una observació astronòmica al passeig central de la Draga. Per divendres a les 19h a la Llotja del Tint hi ha prevista una xerrada d’Enric Figueras titulada "El Papa Silvestre II: l’astrolabi, l’àbac i la creu". Després de la xerrada es farà una observació astronòmica al Pla de Martís, a les 21.30h.

Les activitats es clouran dissabte a les 19h al Museu Darder amb una ponència d’Anna Pla Quintana sobre "Quin impacte té la catàlisi en les nostres vides? Des del desenvolupament de noves rutes de síntesi a la funcionalització de ful·lerens".

Astrobanyoles programa diverses activitats per commemorar la 28a Setmana de la Ciència

Astrobanyoles programa diverses activitats per commemorar la 28a Setmana de la Ciència

La figura del bioquímic català Joan Oró és el fil del conductor de les activitats que es celebren del 10 al 19 de novembre en el marc de la 28a Setmana de la Ciència. I és que aquest 2023 es  commemora l’Any Oró, amb motiu del centenari del naixement d’aquesta figura destacada de la ciència.

L’entitat banyolina Astrobanyoles va organitzar dissabte una conferència sobre Joan Oró amb l’objectiu de divulgar la seva figura. L’activitat va anar a càrrec d’Enrixc Figueras, que ha realitzat una recerca exhaustiva sobre la vida de Joan Oró i congregar gairebé una quarantena de persones a la seu del Centre Excursionista de Banyoles. Durant la ponència, Figueras va posar en relleu els treballs d’aquest eminent bioquímic català, relacionats amb l’origen de la vida, les missions de la NASA Apollo i Viking i amb la seva hipòtesi que els cometes van aportar material necessari per a la vida. Nascut a Lleida, en el si d’una família de forners de ben jove va sentir-se atret pels misteris de la ciència i va començar, per exemple, a qüestionar al mateix Darwin.

Aquesta és només una de les propostes que l’entitat Astrobanyoles durà a terme en el marc de la Setmana de la Ciència. Aquest dimecres Miquel Molina ha pronunciat una xerrada d’astronomia al Casal Cívic centrada en la figura de Johannes Kepler. Demà dijous hi haurà una tarda del conte a la Biblioteca Comarcal de Banyoles amb Anna Larroy, després de la qual es farà una observació astronòmica al passeig central de la Draga. Per divendres a les 19h a la Llotja del Tint hi ha prevista una xerrada d’Enric Figueras titulada "El Papa Silvestre II: l’astrolabi, l’àbac i la creu". Després de la xerrada es farà una observació astronòmica al Pla de Martís, a les 21.30h.

Les activitats es clouran dissabte a les 19h al Museu Darder amb una ponència d’Anna Pla Quintana sobre "Quin impacte té la catàlisi en les nostres vides? Des del desenvolupament de noves rutes de síntesi a la funcionalització de ful·lerens".