L'antropologia i l'evolució dels homínids centren les Tardes de Ciència d'Astrobanyoles

L’antropologia, i més concretament, l’evolució dels homínids, van centrar la sessió del mes de les Tardes de Ciència organitzades per l’entitat banyolina Astrobanyoles. El Museu Darder va acollir, dissabte a la tarda, una interessant conferència de la paleoantropòloga Laura Martínez titulada ‘Què en sabem de l'evolució del nostre llinatge, 50 anys després del descobriment de Lucy?’.

Martínez és professora d'evolució humana a la Universitat de Barcelona i està especialitzada en les adaptacions morfològiques de les dents i el crani en homínids i altres primats, centrant-se en la recerca en l'antropologia dental. És també membre del grup reconegut de Recerca de Qualitat en Biologia Evolutiva de Primats de la Generalitat de Catalunya i ha participat en diversos projectes en col·laboració amb institucions com el CSIC. Martínez va centrar la seva ponència en la troballa de les restes de Lucy, un homínid de l'espècie Australopithecus afarensis, i del que va suposar per a la història establint un abans i un després en el coneixement de l'evolució humana.

La rellevància d’aquestes restes localitzades el 1974 per Donald Johanson rau en que tot i tenir característiques similars als ximpanzés, Lucy ja caminava dreta de manera habitual, el que demostraria que el bipedisme va aparèixer abans que l’augment del cervell en l’evolució humana. Es va recuperar prop del 40% del seu esquelet, el que suposa un percentatge molt elevat per un fòssil tan antic, d’uns 3,2 milions d’anys. Les seves restes es conserven avui dia al Museu Nacional d'Etiòpia, a Addis Abeba, tot i que se’n pot veure una rèplica a diferents museus del món. A partir d’aquesta troballa, es va poder conèixer millor l’evolució dels homínids, i les últimes dècades han estat una gran revolució en el camp de l’antropologia, ja que s’han trobat nous homínids, s’han reescrit les relacions entre ells gràcies a l'ADN i en coneixem millor les seves adaptacions morfològiques i la seva ecologia.

Les Tardes de Ciència van comptar amb una molt bona assistència de públic i es van poder seguir, també,  a través del canal de Youtube de Museus de Banyoles.

 L'antropologia i l'evolució dels homínids centren les Tardes de Ciència d'Astrobanyoles

L'antropologia i l'evolució dels homínids centren les Tardes de Ciència d'Astrobanyoles

L’antropologia, i més concretament, l’evolució dels homínids, van centrar la sessió del mes de les Tardes de Ciència organitzades per l’entitat banyolina Astrobanyoles. El Museu Darder va acollir, dissabte a la tarda, una interessant conferència de la paleoantropòloga Laura Martínez titulada ‘Què en sabem de l'evolució del nostre llinatge, 50 anys després del descobriment de Lucy?’.

Martínez és professora d'evolució humana a la Universitat de Barcelona i està especialitzada en les adaptacions morfològiques de les dents i el crani en homínids i altres primats, centrant-se en la recerca en l'antropologia dental. És també membre del grup reconegut de Recerca de Qualitat en Biologia Evolutiva de Primats de la Generalitat de Catalunya i ha participat en diversos projectes en col·laboració amb institucions com el CSIC. Martínez va centrar la seva ponència en la troballa de les restes de Lucy, un homínid de l'espècie Australopithecus afarensis, i del que va suposar per a la història establint un abans i un després en el coneixement de l'evolució humana.

La rellevància d’aquestes restes localitzades el 1974 per Donald Johanson rau en que tot i tenir característiques similars als ximpanzés, Lucy ja caminava dreta de manera habitual, el que demostraria que el bipedisme va aparèixer abans que l’augment del cervell en l’evolució humana. Es va recuperar prop del 40% del seu esquelet, el que suposa un percentatge molt elevat per un fòssil tan antic, d’uns 3,2 milions d’anys. Les seves restes es conserven avui dia al Museu Nacional d'Etiòpia, a Addis Abeba, tot i que se’n pot veure una rèplica a diferents museus del món. A partir d’aquesta troballa, es va poder conèixer millor l’evolució dels homínids, i les últimes dècades han estat una gran revolució en el camp de l’antropologia, ja que s’han trobat nous homínids, s’han reescrit les relacions entre ells gràcies a l'ADN i en coneixem millor les seves adaptacions morfològiques i la seva ecologia.

Les Tardes de Ciència van comptar amb una molt bona assistència de públic i es van poder seguir, també,  a través del canal de Youtube de Museus de Banyoles.