La família Brugada cedeix el seu fons documental, un dels més antics de Banyoles, a la ciutat

La família Brugada ha cedit en dipòsit el seu fons patrimonial, un dels més antics de la ciutat de Banyoles amb documents que daten del segle XIII. El fons se cedeix ara a la ciutat i es conservarà i es podrà consultar a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

L’acte de cessió del fons de la família Brugada es va dur a terme aquest dimarts al vespre a l’Ajuntament de Banyoles on l’alcalde, Miquel Noguer, va destacar l’acte generositat que suposa aquest gest. Per part de la família Brugada hi van ser presents tres generacions. En nom d’elles, Martirià Brugada posava èmfasi a l’estima que tenen cap a la ciutat de Banyoles i mostrava la satisfacció de poder fer aquesta cessió en dipòsit a l’Arxiu Comarcal.

El mas Brugada és un dels masos existents més antics de Banyoles. El 1279 s’anomenava Brugada d’Amunt o borda de Brugada, i el cap de la família que hi vivia, i explotava el mas, era Ramon Brugada d’Amunt. Actualment, el mas encara està en mans de la mateixa família i és conegut, pels banyolins, com Can Brugada o Can Teixidor del Terme. El seu fons patrimonial és molt important, conserva 85 pergamins datats entre 1279 i 1634 i 447 documents en paper datats entre 1749 i finals del segle XX. El document més antic del fons és de l’any 1279 i està escrit en pergamí, és una còpia de la capbrevació de la borda de Brugada, en què Ramon Brugada d’Amunt reconeix que l’abat del monestir de Sant Esteve és el senyor del mas.

Al llarg del fons s’hi troben compres i vendes de terres, la majoria situades a tocar l’estany de Banyoles. La informació que aporten els documents permet estudiar els topònims antics de Banyoles, sobretot de llocs propers a l’estany, al puig de Sant Martirià i dels recs. També permet resseguir les vicissituds d’aquesta nissaga banyolina i els seus negocis, com una societat mercantil col·lectiva per a la fabricació i venda de ciment hidràulic anomenada "La Bañolense" o la fleca de Josep Brugada Agustí. També hi ha alguns documents del segle XVIII de la confraria dels sants Abdó i Senén de Banyoles.

La família Brugada cedeix el seu fons documental, un dels més antics de Banyoles, a la ciutat

La família Brugada cedeix el seu fons documental, un dels més antics de Banyoles, a la ciutat

La família Brugada ha cedit en dipòsit el seu fons patrimonial, un dels més antics de la ciutat de Banyoles amb documents que daten del segle XIII. El fons se cedeix ara a la ciutat i es conservarà i es podrà consultar a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

L’acte de cessió del fons de la família Brugada es va dur a terme aquest dimarts al vespre a l’Ajuntament de Banyoles on l’alcalde, Miquel Noguer, va destacar l’acte generositat que suposa aquest gest. Per part de la família Brugada hi van ser presents tres generacions. En nom d’elles, Martirià Brugada posava èmfasi a l’estima que tenen cap a la ciutat de Banyoles i mostrava la satisfacció de poder fer aquesta cessió en dipòsit a l’Arxiu Comarcal.

El mas Brugada és un dels masos existents més antics de Banyoles. El 1279 s’anomenava Brugada d’Amunt o borda de Brugada, i el cap de la família que hi vivia, i explotava el mas, era Ramon Brugada d’Amunt. Actualment, el mas encara està en mans de la mateixa família i és conegut, pels banyolins, com Can Brugada o Can Teixidor del Terme. El seu fons patrimonial és molt important, conserva 85 pergamins datats entre 1279 i 1634 i 447 documents en paper datats entre 1749 i finals del segle XX. El document més antic del fons és de l’any 1279 i està escrit en pergamí, és una còpia de la capbrevació de la borda de Brugada, en què Ramon Brugada d’Amunt reconeix que l’abat del monestir de Sant Esteve és el senyor del mas.

Al llarg del fons s’hi troben compres i vendes de terres, la majoria situades a tocar l’estany de Banyoles. La informació que aporten els documents permet estudiar els topònims antics de Banyoles, sobretot de llocs propers a l’estany, al puig de Sant Martirià i dels recs. També permet resseguir les vicissituds d’aquesta nissaga banyolina i els seus negocis, com una societat mercantil col·lectiva per a la fabricació i venda de ciment hidràulic anomenada "La Bañolense" o la fleca de Josep Brugada Agustí. També hi ha alguns documents del segle XVIII de la confraria dels sants Abdó i Senén de Banyoles.